Avui encara és abans.
Temps de pensar, repensar.
Què fàcil volar
i deixar els núvols enrera!
Però aquest esport de risc
no permet paracaigudes.
I coneixent el perill...
com puc ser tan cabuda?
Que després vindran els ais,
amb tots els ets i uts,
i si tanco els ulls i ho faig
potser tot no està perdut.
Que encara conservo l'espurna,
el combustible i l'accelerant,
per prendre foc a les runes
del meu cor i anar endavant.
I si tu vols m'acompanyes,
que t'ensenyaré el camí
on moltes vegades t'enganyes
i unes poques ets feliç.
dissabte, 27 de juliol del 2013
dimarts, 23 de juliol del 2013
Entreacte
I
Altes muntanyes, profundes valls.
Suau desnivell.
Un misteri aclaparador.
Un volcà envoltat d'interrogants.
II
Paraules dites, idees a mig dir.
Pensaments amagats fan pampallugues.
Dolçor i temor dins la pedra.
Acosto els dits, no goso tocar.
III
El camí fa baixada i s'accelera la caiguda.
Futur incert al fons del pou.
Vermellor de roses, bonaventura.
L'última parada serà la més brillant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)