dimarts, 23 d’abril de 2013

Daltabaix

21.04.13

Silenci sorollós.
Trona i tremolo.
Parèntesi, obert.
Tot es mou i tot és quiet.
Batego per dins. Contrast.
El món comença i s'acaba aquí
i tot seguirà igual,
però serà diferent.
No passa res mentre tot passa.
S'esgola el temps,
es manté la llunyania,
estem més a prop que mai.
Parets invisibles.
Ens estrenyem sense tocar-nos.

____________

Tan cerca que quema.
Tan lejos que duele.
Complicando lo imposible.
Confirmando mis sospechas.
Sueño y pesadilla y sigo soñando.
Feliz y quebrada y vale la pena.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Abril

Sempre espero la primavera
perquè sempre em surt el sol.

Any complicat,
mes complicat,
fum i boira, enguany.

No sé ben bé què vull,
de vegades no m'entenc
i em sorprenc de l'inrevés.

El què desitjava ahir
s'allunya avui
i tornarà demà.

Em capfico en l'impossible,
em tanco a la llum
i abril segueix endavant.

Cops i faltes vénen i van,
reboto i em torno a alçar,
parant, orgullosa, l'altra galta.

Esperant que arribi maig.

dijous, 11 d’abril de 2013

Matissos

I

Llums i ombres,
no existeix la perfecció.

Un cop inesperat, un somriure.
Tendresa als ulls mal amagada.

Pujo i baixo, en blanc i negre,
ondulant entre les teves formes.

Què més hi ha al darrera?
I a dins? Què hi tindrà a dins?


II

Una cançó que no fa per ell,
un misteri dolç i suau,
entaforat en un cau de merda,
del que no sap sortir-ne
i s'hi acomoda.

I jo burxo inútilment.
I jo no em rendeixo.
I jo torno a provar i em perdo.
I repeteixo...

I el vull fer riure.
I el vull fer sentir.
I el vull.

dimecres, 3 d’abril de 2013

Escondida

Aquí que nadie me ve
no tengo que actuar, sola.

Ni tragarme las lágrimas
ni poner buena cara
ni controlar mi talante
ni dar los buenos días
ni aparentar que estoy bien
ni sonreir a pesar de la hiel
ni decir que no me pasa nada
ni fingir que lo acepto,
              que me compensa,
              que lo comprendo,
              que nada ha cambiado...

Ni ocultar que daría marcha atrás,
que lo borraría todo,
que preferiría no haber coincidido,
que lo malo me duele
pero lo bueno aún más...

dimarts, 2 d’abril de 2013

Trayecto

Con mil palos en mis ruedas
y piedras en mi camino.

Abrazando la adversidad,
tolerando la decepción.

Aliada del desencanto,
perdiendo el paracaídas.

Volviendo a tropezar, terca,
como me caracteriza.

Mejor cuanto más difícil,
me gustan los problemas.

Negro dentro, vasto fuera.
Oscura calidez, aridez ignota.

El final, que empiece ya el final...