Tu i tots els tu, amagats a la caverna.
Allà on no arriba el sol.
Un complet que s'escantella.
Esquerdes de realitat que s'esgola lentament.
Mentrestant, baixo dels núvols.
Arrelo i no està tan malament.
He perdut una capseta pel camí.
Menuda i sense filigranes.
Llum es filtra per les juntes.
Com es trenca el no res?
Esborro el buit i ja no hi és.
Molt més fàcil sense por. Ni motiu.
No pots perdre el que no tens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada