Distància que emboira la comunicació.
Obro el pit i veus la flama.
Cap sorpresa, sols confirmació.
No vull esperar res,
però puc esperar més.
Valuosa i fràgil alegria,
mal si se'm trenqués...
I això que dius té sentit,
tindré quelcom que disfunciona.
Ànima il·lògica endins,
que cap i cor revoluciona.
El que sento és el que dic,
i em fa por però no m'espanta.
Il·lusió al cap i a la fi,
l'aprofito abans no marxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada