Si pogués ser ja avui...
Esclafada per la llosa,
nus a l'estòmac,
ganes de rendir-me,
un túnel que no s'acaba mai.
La mà invisible que m'ofega les entranyes,
l'amor que frisa per sortir de la presó.
Carícies que es perden,
besades eternes, surant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada