divendres, 29 de març de 2013

Anhel

Si pogués ser ja avui...
Esclafada per la llosa,
nus a l'estòmac,
ganes de rendir-me,
un túnel que no s'acaba mai.

La mà invisible que m'ofega les entranyes,
l'amor que frisa per sortir de la presó.
Carícies que es perden,
besades eternes, surant.

dijous, 28 de març de 2013

Parèntesi

Abracem-nos i parem el temps.
Quiets, sentint els cossos.
Reconeixent les formes.
La teva escalfor es barreja amb la meva.
I els batecs, inquiets.
Enfonso la cara a la corba del teu coll,
els llavis entreoberts, t'acaricien.
Aspiro la teva olor,
t'escolto respirar.

Al voltant, res no s'atura.

dilluns, 25 de març de 2013

Luz

Brilla más que ninguna, mi Luna.
Perfecta y radiante, ilumina mis sombras.

Ríen sus ojos y promete su boca,
parando mi tiempo.

Franca y directa, natural, sorprendente...
partiéndome en dos.

Como arena fina que se escapa entre mis dedos,
la voy perdiendo un poco más a cada rato,
según el sol la va alejando
y nuestra distancia creciendo.

dijous, 21 de març de 2013

Alternativa

I

Socors! He trobat la solució!
Salva'm o m'escaparé!
Rescata'm perquè ja veig la sortida,
i pitjor serà el remei...

He aconseguit oblidar-te uns minuts,
abocant-me al costat fosc,
i allà lluny hi havia llum,
o boira o espills o... fum.


II

Bienvenida la sima después de esta cima,
pues detrás de ella otra punta vendrá.
Y subiendo y bajando me voy olvidando
de quererte, de hablarte y hasta de recordar.

dimecres, 20 de març de 2013

Disfuncional

Si no ho faig jo, ningú ho farà.
Sóc el principi i la fi del problema.

No és complicat, però és difícil.
I estava clar del primer dia.
La porta, la sala, la cuina i el llit,
tan al fons que no trobes la sortida.

Ara el riu s'eixampla tant que em perdo.
No hi vull estar dins ni fora.
Voldria obrir un parèntesi i viure-hi,
aliena a aquest món per al què no serveixo.

Una peça que no encaixa,
sempre en contradirecció,
vull ser jo sense que em dolgui,
i no pensar "m'he equivocat",
que l'amor no em faci falta.
Eterna meva contradicció.

diumenge, 17 de març de 2013

Precs i preguntes

Mou el cul i no t'ho pensis:
cap dia serà millor que avui.

Aixeca't i vés, que encara hi és.
Quants sols creus que pots trobar?
D'iguals, de semblants...
Quantes llunes més vols esperar?

Ho saps dins teu, ho sents,
això no és pas fugisser.
Trenta i menguant, sembla mentida.
Com més va, més et crida.

No cal patir pel final que no és a vista,
car gaudir del camí és part del plaer.
I si arriba el que no vols i el mal s'acosta,
guarda al cor il·lusió, llum i deler...

Ja tens totes les respostes.

divendres, 15 de març de 2013

Intoxicada

Miente la calma,
que anuncia tormenta.
Pura fachada,
me estoy quitando.

Lejos mis promesas
de evitarme daños.
Síndrome de abstinencia,
lo estoy dejando.

¿Cómo lleno el vacío?
¿Con otros besos, con otras manos?
Pura fachada,
me estoy quitando.

¿Por qué me hace falta
si no lo he tenido?
Síndrome de abstinencia,
lo estoy dejando.

Otros me buscan
si no los ahuyento.
Pura fachada,
me estoy quitando.

Me pueden las ganas
de estar a tu lado.
Síndrome de abstinencia,
lo estoy dejando.

Indivisible

Jo sóc la que sempre està, massa i tot.
Jo sóc la que crides i va.
Jo sóc la que cau i s'aixeca.
Jo sóc la que et dóna la mà.
Jo sóc la força silenciosa.
Jo sóc la ferida que mossega.
Jo sóc el mur on recolzar-te.
Jo sóc la flama amagada.
Jo sóc la que es perd i es retroba.
Jo sóc la impaciència efervescent.
Jo sóc la que perdura, fidel.
Jo sóc la que es queda quan els altres marxen.
Jo sóc l'amor imprudent.
Jo sóc la que pensa i repensa massa.
Jo sóc la que s'entrega.
Jo sóc la impulsiva irreflexiva.
Jo sóc l'emoció sobredimensionada.
Jo sóc la que si calla, reventa.
Jo sóc l'insistent, la cabuda, la perseverant.
Jo sóc la tendra i la dolça, la que embafa.
Jo sóc la calma i la fermesa.
...Sóc la tempesta d'estiu i el sol de primavera.
Un sac d'imperfeccions i també alguna virtut.
Jo.

dijous, 14 de març de 2013

Deler

Un botó que cau.
Un nus que es desfà, com jo.

Desembolicar-te lentament,
i embolicar-nos amb fúria.

Bogeria són les teves mans al meu cos,
sentir com la meva pell et crida.

Em prens foc,
                    pren-me l'alè,
                                       fes-me teva.

dimecres, 13 de març de 2013

Regalo

De repente...

Intento pensar y te me cruzas.
Intento dormir y allí estás.
Intento soñar y sueño despierta.
Intento escribir y resbalo por la pendiente.
Así soy yo y siento, río, vivo...

El corazón me late distinto.

Quiero pensarte y dejar de imaginarte.
Quiero dormir a tu lado
y seguir soñando siempre.
Escribirte, describirte y caer juntos.
Y seguir siendo yo, por fin...

diumenge, 10 de març de 2013

Contenció

Et parlo des de la lluna llunyana.
Distància que emboira la comunicació.
Obro el pit i veus la flama.
Cap sorpresa, sols confirmació.

No vull esperar res,
però puc esperar més.
Valuosa i fràgil alegria,
mal si se'm trenqués...

I això que dius té sentit,
tindré quelcom que disfunciona.
Ànima il·lògica endins,
que cap i cor revoluciona.

El que sento és el que dic,
i em fa por però no m'espanta.
Il·lusió al cap i a la fi,
l'aprofito abans no marxa.



divendres, 8 de març de 2013

Flama

Fantasma de foc que pren el cervell.
Cor ignífug, imprudència (in)controlada.

Et podies cremar, t'estàs cremant.
Els cossos es busquen i es troben.

S'escalfa la carn, s'encenen els sentits.
Desig pulsàtil al ventre, intens.

Estrènyer-te fort contra mi, pell amb pell.
Descobrir-te. Acariciar-te. Impregnar-me.

Arrapar-nos confonent els batecs.
Mirades que es creuen i parlen.
Començar-nos i acabar-nos sense deixar cap engruna,
per si no podem tornar.
Després sempre és massa tard.

dijous, 7 de març de 2013

Descens

Tu i tots els tu, amagats a la caverna.
Allà on no arriba el sol.
Un complet que s'escantella.

Esquerdes de realitat que s'esgola lentament.
Mentrestant, baixo dels núvols.
Arrelo i no està tan malament.

He perdut una capseta pel camí.
Menuda i sense filigranes.
Llum es filtra per les juntes.

Com es trenca el no res?
Esborro el buit i ja no hi és.
Molt més fàcil sense por. Ni motiu.

No pots perdre el que no tens.

dimarts, 5 de març de 2013

Llamp

Tempesta silenciosa, raig de llum.
Brilles per dins i encegues.

Un mar de lletres mudes, paraules sense veu.
Trens perduts que de sobte xoquen al no res.

Cervell lluent, l'atractiu del pensament.
Ràpid, concís, enlluernador. Genial.

Ens toquem amb idees.
Ens besem amb dialèctica.
Fem l'amor amb l'enginy.
Troballa inesperada.

diumenge, 3 de març de 2013

Parlem

Sobren les paraules o en falten algunes?
Bla, bla, bla...

Em mires, et miro, comentem la jugada.
Bla, bla, bla...

Massa ràpid o massa lent?
Bla, bla, bla...

Una passa de més o de menys?
Bla, bla, bla...

(No) existeixen les casualitats.
Coincidència fortuïta espai-temps.
La balança en precari equilibri.

Tenim qui i sabem com.
Ni on.
Ni quan.
Encara.

Suma

I què més dóna si no dóna més?
Fins fa un parell de dies bé podies prescindir-ne.
Giravoltes. Puc. No vull.

Una equació amb moltes incògnites.
Sóc dolenta en matemàtiques.
Accelerant a cent, però a dos-cents.
Es veu millor a vista d'òliba.

Tornem-hi una mica.
                       I encara un xic més.
                                         Que no m'he marejat prou.

Escolto Fito i divago.
L'important és el present, que el futur ja ens atrapa.
Què difícil no esperar res!