Se m'escapen les paraules i es barregen amb les teves.
Pensaments superposats, necessiten estimar-se.
Fugen les lletres, s'ofeguen les mans.
La tristor empeny les parpelles.
El cap al cor, el cor a la pell.
No puc més, però torno a començar.
Re-volto el teu món, en paral·lel.
Farta car agraïda.
Som amants telepàtics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada