dijous, 28 de febrer de 2013

Xip-xap

Poble d'aigua.
Canalets pels carrers empenyen les meves llàgrimes.

I un bocinet d'amor que s'aigualeix.
S'apaga l'espurna.

Remor de fons, companyia perfecta.
Com aquell dia, fa tant de temps.

Dins la gota a punt de caure es reflexa el teu somriure.
La resta, tota, la fa oblidar.

Esdevindrà la mirada clara.
El cor lluent.
La lluna als llavis.
L'ànima transparent.
Les mans inquietes.
La pell calenta.
El cervell despert.
Els batecs al ventre.

La resta, tota, se l'endurà la pluja.

dimecres, 27 de febrer de 2013

Inútil

La batalla del no puc, si vull, no dec...

La conxorxa de la pell i el desig.
Ment i ment s'entortolliguen.

Mirades que es claven al ventre i més enllà.
La serp es remena i dissimules.
Exèrcit que desarma.
El contacte pren l'alè.

Els ulls als ulls estenen ponts que s'escurcen.
La caiguda inevitable.
Rellisques travessant la frontera.
I la guerra continua, acaba i torna a començar.

dimarts, 26 de febrer de 2013

Error de càlcul

Em buidaré els ulls, perquè miren però no veuen.
Ni aprenen.

Camins equivocats.
Sempre trio el pitjor que puc triar.

(Què esperes recollir sembrant merda?
                   L'immensa porqueria que escups, així et retorni en negatiu.
                                                                                      Inversament proporcional.)

Gat i gos, sol i lluna.
De totes les pors, només me'n queda una.

dissabte, 23 de febrer de 2013

Boomerang

Ens allunyen les paraules, però és l'unic que ens pot apropar.
Separats per un pont trencadís, frases inintel·ligibles.
De res serveix cridar.
Fred.
Tot això és tan fred que la calor que compartirem es desdibuixa.
Com més va, més irreal.
Algun cop va ser?
Potser imaginat...
Esperant un eco que no torna.

diumenge, 17 de febrer de 2013

Ofec

Llampec que secciona la carn.
Quan te n'adones, ja el tens clavat.
I deixar-lo fa mal.
I treure'l et destrossa.
L'alba ho empitjora.
Si no ets ràpid, et corca.
El silenci creix. Agonia.
L'estòmac es regira.
Vols dir sí. Saps que és no.
Mai la lluita és fàcil.

Mentrestant, avança la gangrena.

Miratge

Se m'escapen les paraules i es barregen amb les teves.
Pensaments superposats, necessiten estimar-se.

Fugen les lletres, s'ofeguen les mans.
La tristor empeny les parpelles.
El cap al cor, el cor a la pell.

No puc més, però torno a començar.
Re-volto el teu món, en paral·lel.
Farta car agraïda.

Som amants telepàtics.

dimecres, 13 de febrer de 2013

Aquí

Sembla que no pugui ser.
La fi de la malastrugança.

Darrera s'amaga el vell gris,
oposant inútil resistència.

El meu cos obert a la llum,
meravellosa esquerda de la meva circumstància.

Com foc intermitent embolcallat sota la pell,
plena et sento a la distància.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Escalfor

La remor per dins, coberta per una plàcida disfressa veritable.
No t'enganyis o se't menja.
T'envolta i no pots pensar.
Ets lliure i esclava, plena de goig.

Punxades a les mans.
Presència càlida.
Engranatge perfecte.
S'estén endins el pensament.

El temps en contra.
La gent en contra.
El món en contra.
El dubte... fuig.

Bec de la teva copa.

dijous, 7 de febrer de 2013

Contrast

Un camí amb espines.

M'arrossego.

M'assalten dreceres i les prenc de vegades, per acabar al mateix lloc.

Negra i fosca, espessa, la nit del meu cor em destrossa.

I no m'aturo pas.

De sobte, tot canvia.

Una llum massa brillant que m'aclapara.

Astorada.

Tanco els ulls però em travessa, em poseeix i m'il·lumina en la distància.

Veig sense mirar.

I toco amb l'ànima.

És tan fàcil...

Un jardí d'interrogants.

dissabte, 2 de febrer de 2013

Qui perd?

I

Em trenco els punys, però el cervell encara guanya i m'esvaeix l'espenta.
Els murs es fan més ferms, fortalesa invisible i cruel de la teva indiferència.
Mil camins oberts, mil intransitables.
Impotència.


II

No eren verdes, que eren ben madures.
Massa i tot, que de dolces es corcaven i els cucs hi feien festa i s'embafaven.
No eren verdes, ara es podriran enmig del que no van gosar ser.
Supurant inoperància.