Et veig de lluny. Em desdibuixo darrera les fronteres de paper.
A l'altra banda de la reixa dels retrets, entre la boira del desencís.
Tu i la teva ombra de llum.
Perdut, perquè l'única sortida és perdre's.
Sol, perquè no es pot fugir per dos camins alhora.
Si només pogués mirar-te als ulls sense la por i les ganes d'endinsar-m'hi per sempre...
I deixar-te anar. I seguir respirant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada