Avui se'm torna a trencar i sembla inabastable.
De nou.
A poc a poc ho recompondré i demà serà demà.
Però ara fa mal. Cada miqueta pessiga. Cou.
I el desig m'estreny el cor i l'ofega.
El cervell en línia recta, crida.
Jo, aliena.
Anhelant, suplicant...
Que sigui ja demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada