dimecres, 30 de gener de 2013

Ecopràctic: Sabó de rentadora econòmic

Bé, oblidem les penes i fem coses de profit. Us vull explicar com faig el sabó per a la rentadora, però que no s'enterin les multinacionals que em tanquen el bloc!
Necessitem 3 litres d'aigua, una olla mitjaneta per posar-la a bullir i sabó de pastilla tipus Marsella, o el Lagarto de tota la vida o sabó cassolà (pregunteu a l'àvia!). Atenció, amb sabó de coco no surt bé. Amb sabó de glicerina tampoc. Jo faig servir el de la foto que us passo a continuació, el paquet de mig quilo surt per uns 1,30€ i en treure'm entre 12 i 15 litres de sabó per a la rentadora, així que val la pena, no?


Si us hi fixeu, es llegeix la marca i sabreu on trobar-lo, jo no us ho diré... (en públic, jaja!). És molt pràctic perquè ja va en porcions de 100gr, però si no el trobeu doncs agafeu la mateixa quantitat del vostre sabó. Poseu 3 litres d'aigua al foc fins que comenci a bullir i mentrestant ralleu la porció de sabó amb el rallador de formatge mateix. No cal que quedi molt fi, a mi em queda així:


I si l'aigua ja està bullint, hi tireu el sabó i a remenar amb una cullera fins que es desfaci. Al principi sembla que els grumolls no desapareixeran...


...però no trigaran a fer-ho. Quan estigui tot desfet ho deixem bullir un parell de minutets i apaguem el foc. Ens quedarà com una sopa aigualida que no sembla que tingui gaire poder netejador...


Ara ho hem de deixar refredar, però amb compte: quan estigui templat, que encara serà molt líquid, ho passem a la marraixa on l'anem a conservar. Quan es refredi del tot solidificarà. Per a què ens quedi consistència de sabó líquid hem de sacsejar la marraixa abans que solidifiqui del tot i també cada vegada abans de fer-lo servir. Una vegada me'n vaig descuidar i se'm va quedar tot quallat dins la marraixa, d'una peça. Ho vaig arreglar posant la marraixa al sol i sacsejant-la quan es va començar a fer líquid.

La mesura per una rentadora és una tasseta de cafè, més o menys la quantitat que es posa del sabó comercial. A mi em surt bé tota la roba,blanca i de color i amb un menut de 4 anys us asseguro que la roba entra bruta... Aquest sabó és pràcticament inodor, així que si voleu que la roba faci oloreta a alguna cosa, li afegiu suavitzant a la rentadora com de costum i llestos. Au, a estalviar!




Fons

Incògnita o no voler saber.
La fi seria un bon principi.
La passa del res al no res i ja no pots baixar més.

Sóc el malson dels matemàtics.
Erràtica, il·lògica. Programada en un llenguatge diferent. Incomprensible. Terrenal i llunàtica alhora.
Com més l'encerto, més m'equivoco.

Quan més tranquil·la estic, el quadre de l'aparador quotidià em fereix i sagno. I una cosa tan banal m'escapça els dits, m'esquinça la pell, em trenca l'alè i m'arrabassa tota...
Em torna de cop a la irrealitat tan viscuda, a la meva realitat intangible encara i per sempre.

Passa una altra bicicleta.

dilluns, 28 de gener de 2013

Temps mort

Ja no em batega el teu cor.

De vegades em sembla sentir-lo, fins que me n'adono que és només el meu, bategant pels dos. Sol.

Avui ja ha passat, i com si res.
Una altra lluna plena i la propera que vindrà.
Els cotxes roden.
Bufa el vent.
El cos se'm desperta malgrat tot.
Les coses passen simplement.

On ets tu? Tot segueix endavant, aliè.

Però quan m'escolto dins, el teu cor no em batega.

divendres, 25 de gener de 2013

D'acord.

Molt bé. Així serà.
Com el dia envers la lluna.

Tanca't quan t'ofeguis i...
                                     Calla't els crits.
                                            Empassa't les llàgrimes.
                                                   Despulla't de fred.
                                                         Talla't les mans.
                                                               Arrenca't els ulls.
                                                                     Escup els petons.

Amaga't quan em necessitis.
Insulta'm quan m'estimis.
Crema't quan em desitgis.
Allunya't quan em vulguis.

Allunya't.
Allunya't!

Molt bé. Així serà.
Com el sol envers la nit.

dimecres, 23 de gener de 2013

Cuinòmana: Cóc de xocolata amb nocturnitat

M'agrada cuinar. Només a la nit ho puc fer amb tranquilitat i normalment estic massa cansada... Però tinc al menut amb febre i tampoc tinc son, així que he fet un cóc de xocolata senzillet per demà posar-li un somriure als llavis quan es desperti.

No us vaig a avorrir amb fotos del pas a pas, que de blocs de cuina n'hi ha molts i millors que el què jo us pugui dir, però us deixo una foto de família:


Si, està desenfocada. És que era tard. Tampoc sóc fotògrafa, ho confesso...

Tenim tres tassetes de farina, una de sucre, mitja d'oli d'oliva de la terra, 4 ous, 1 iogurt, pell de llimona ratllada, xocolata fondant a trossos (al gust) i un sobre de llevat.
Si ho barrejes tot ha de quedar més o menys una cosa així (depèn de les manetes de cadascú):


En aquest punt m'he adonat de dues coses: una, que no havia encés el forn. Dues, que no tenia paper d'enfornar. Per sort, he pogut rescatar el del pa que havia fet ahir...
I no res, al motlle i al forn una mitja horeta, encara que això va com va i a mi per poc se'm crema escoltant Pepet i Marieta. Aquest és el resultat:


Me'n vaig a fer-li petonets al meu fill i a no dormir.


dimarts, 22 de gener de 2013

Emboirat

Et veig de lluny. Em desdibuixo darrera les fronteres de paper.

A l'altra banda de la reixa dels retrets, entre la boira del desencís.
Tu i la teva ombra de llum.

Perdut, perquè l'única sortida és perdre's.
Sol, perquè no es pot fugir per dos camins alhora.

Si només pogués mirar-te als ulls sense la por i les ganes d'endinsar-m'hi per sempre...
I deixar-te anar. I seguir respirant.

diumenge, 20 de gener de 2013

Avui...demà.

Avui se'm torna a trencar i sembla inabastable.
De nou.
A poc a poc ho recompondré i demà serà demà.

Però ara fa mal. Cada miqueta pessiga. Cou.
I el desig m'estreny el cor i l'ofega.

El cervell en línia recta, crida.

Jo, aliena.
              Anhelant, suplicant...
                                              Que sigui ja demà.

divendres, 18 de gener de 2013

Laberint

Caminava despistada, però confiada.
Despullada i contundent.
Combativa i transparent en la meva inseguretat.
Ignorància inconscient!

Em vas donar la mà i vas oblidar el teu camí.

Tu, un mapa obsolet.
Jo, una brúixola imantada.

Els obstacles, tots.
                       Totes les possibilitats.

De tan perduts, ens vam trobar.
Un laberint amb massa sortides.

dimecres, 16 de gener de 2013

Sota els dits

Sembla borrissol i acompanya.
Sembla l'oli que regalima i s'estén.
Tan a prop, que farà mal la mancança.
De lluny és com un còdol, lluent i perfecte.
L'aigua el banya.
Gairebé puc oblidar-me de la dolçor.

Comprensió i conseqüència

No fou un dia qualsevol, però dissimulava.
Ho va continuar fent durant un temps, fins que la realitat va colpejar, brillant.
Va ser quan es van esvair els dubtes i es va equilibrar la balança, car ja no hi havia res a decidir ni analitzar.
No estava a la seva mà.
Mai ho havia estat, de fet, malgrat les hores mortes ballant amb les possibilitats. En el fons ho sabia, tot i jugar a que ho dominava...
I després, respira alleugerida.
Més després, l'espurna treu el nas i es vesteix de flama.
Encara fa por, però escalfa.

dilluns, 14 de gener de 2013

Inversemblant

Amb el somriure als ulls, que la boca tanca l'alè fugisser de la joia continguda.
Amb els batecs escapant-se per les mans a tremolons.

I l'emoció a l'estòmac.
I les llàgrimes, endins.

Tocar esperant no trobar.
L'abraçada imaginada.
El bes incrèdul.

Realitat inversemblant.

divendres, 11 de gener de 2013

Foscor

La foscor empeny els ulls, com una esfera negra plena a vessar de tots els sentiments negatius: odi, ràbia, rancúnia, venjança...
Es contrauen i es remenen, es retorcen i palpiten.

dimecres, 9 de gener de 2013

I si...

Per què no t'aixeques?
Saps del cert que les cames ja et sostenen, que fa temps que s'acabà la convalescència.
I si poses peu a terra i no tremoles?
I si les passes primerenques no són incertes?
I si darrera d'una en va una altra i una altra i una més, i el ressò de la seva fermesa ofega totes les pors?
El camí és obrir els ulls i mirar.

30.12.12

Clavà la mirada als ulls d'ella i s'atansà als seus llavis, incapaç de resistir per més temps el desig del primer bes.
Ella l'aturà suaument, les boques gairebé fregant-se.
- Espera un instant, perquè el primer només és un, per assaborir la intensitat d'aquestes ganes boges de besar-nos.
Els ulls en els ulls.
L'abraç més estret.
Tremolen.
I es fonen els llavis, les llengües, els alès...

29.12.12

Esmaperduda, explota: cor esquinçat.
Arreu, bocinets d'amor.

Perquè si

Perquè tornar és retornar, com llegir és rellegir.