Traspaso

Cerrando una puerta
que otra se abre.
Qué agrio lo agrio
y qué dulce lo dulce...

He vencido con mi espada
muchos miedos este año.
Otros me han acorralado
o me atacan por la espalda.

Sigo y seguiré luchando
y librando mil batallas,
pero siempre sonriendo
que no me faltan agallas.

Mucho más fuerte que ayer,
brillando como mi luna,
sé que si vuelvo a caer
cuando me asalten las dudas,
en mi alma está el poder
y en mi corazón la ternura.

Inocente

Me desperté una mañana
y al mirar por la ventana,
entre bolsas de basura...
¡anda, si es mi corazón!

Pedazos desperdigados,
uno aquí y otro allá,
dos o tres amontonados.
¿Alguno late? ¡Qué va!

Las moscas revolotean
sin atreverse a probar,
no sea que por imprudentes
se vayan a envenenar.

Yo salía a buscarte
con mi amor inconsciente
y cada vez volvía llena
de los besos que te quedas
de las palabras que callas
del corazón que no entregas.

Y un trocito se caía, luego otro y otro más...

Espiral

Nunca se me dio muy bien
la huida hacia adelante.

Odio tu sonrisa de idiota
y mi corazón palpitante
y las ganas de tenerte
y buscarte y no encontrarte.

¿Dónde puedes esconderte
de tus propios sentimientos?

Sigo buscando una cueva,
un oscuro compartimento,
donde pudiera guardarte,
darte un beso
cerrar la puerta
tirar la llave
sellar la entrada.

Telenovela

Estamos viviendo una historia
que no queremos contar.
Mientras yo escribo el principio,
tú dibujas el final.

Y qué difíciles van a ser
los capítulos intermedios,
hacer confluir mis nubes
con el suelo de tus miedos.

Distress

Eyes wide open.
Smile and painkillers.

All the "could", all the "should".
All the "can't".

What if...? No.
Try again.

Maybe I... Are you kidding me?
Bullshit.

It's just a matter of time.
I know. I knew.

Blaming myself.
Pointless.

Equilibrismo

Esto me lo callo.
Lo otro me lo guardo.
No, no... ¿Cómo le vas a decir eso?
Mejor no hablar.

Tic, tac... ¡Qué buen tiempo hace!
Me voy de compras.
Me voy de copas.
Miro la tele.

¡Uf! ¡Casi se me escapa!
He tapizado una silla.
He ordenado el armario.
Voy a cocinar garbanzos.

Qué bonita la luna,
brillante,
preciosa,
menguante.

Doblo la ropa,
me coso la lengua,
friego los platos,
cierro los ojos.

Pervivencia

No lo quiero escribir,
así que dejadme en paz
y largaos de una vez,
que no lo voy a plasmar.

"Quisiera ser capaz"
de no cantar ésa canción,
de no volverlo a pensar
en eterna repetición.

Algodones de colores,
arcoiris de ilusión,
cientos de miles de flores,
esconden mi frustración.

Yo continúo brillando,
barnizando el corazón,
disfrazando las miradas...
Me río disimulando.
Que si vuelvo atrás la vista
no puedo seguir andando.

Epílogo

Suave manejo,
ejecución impecable.
Con elegantes puñetazos
y delicadas puñaladas,
fuiste haciendo muy pequeños
los trozos que me quedaban.

Y ahora ya no tiene arreglo
aunque queda la nostalgia.
Agridulce es el recuerdo,
pero ya no duele el alma.
Este puzzle es imposible
con las piezas destrozadas.

Ven aquí y dame la mano,
jugaremos a inventar
abril en pleno verano
por un rato nada más.

Sense xarxa

Avui encara és abans.
Temps de pensar, repensar.
Què fàcil volar
i deixar els núvols enrera!

Però aquest esport de risc
no permet paracaigudes.
I coneixent el perill...
com puc ser tan cabuda?

Que després vindran els ais,
amb tots els ets i uts,
i si tanco els ulls i ho faig
potser tot no està perdut.

Que encara conservo l'espurna,
el combustible i l'accelerant,
per prendre foc a les runes
del meu cor i anar endavant.

I si tu vols m'acompanyes,
que t'ensenyaré el camí
on moltes vegades t'enganyes
i unes poques ets feliç.

Entreacte

I

Altes muntanyes, profundes valls.
Suau desnivell.
Un misteri aclaparador.
Un volcà envoltat d'interrogants.

II

Paraules dites, idees a mig dir.
Pensaments amagats fan pampallugues.
Dolçor i temor dins la pedra.
Acosto els dits, no goso tocar.

III

El camí fa baixada i s'accelera la caiguda.
Futur incert al fons del pou.
Vermellor de roses, bonaventura.
L'última parada serà la més brillant.

Zombie

He desconnectat el meu cor
i l'he deixat sol, incomunicat.

Només feia que cridar,
només feia que patir...
I quan en vaig tenir prou
de tant sentir-lo plorar,
vaig clavar-li un cop de puny
i es va desendollar.

I ara ja no el sento.
I ara ja no ploro.
I semblo un robot (bip-bip)
amb els ulls mig buits per dins.

Vacío

Sólo un paso más,
tragándome el vértigo.
Me asomo y veo la nada.

Me atreveré, saltar...
con los ojos cerrados.
Demonio de la perversidad.

Cuando ya no hay qué perder
y no ves nada a ganar...
¿Qué más da blanco que negro?

Mis pedacitos dispersos.
Recuerdo el último abrazo,
no olvido el primer beso.

Todo no ha sido bastante.
O demasiado. Será eso.

Fut (Imperfecto)

Desapareceré
porque no puedo despedirme.

Sin entender
por qué nunca viste un luego,
ni un más tarde,
ni un después.

Derrotada
por no haber podido luchar.

Sin aceptar
que no había un futuro,
ni un presente,
ni algo más.

Me esfumaré
cuando encuentre el valor
de dejar atrás del todo
lo mejor y lo peor,
la dulzura, tus palabras...y mi amor.

(Des) Motivación

Porque tú estás como yo
esto no se acaba de romper.

Porque sientes como yo
aunque no te lo reconoces.

Porque con lo que me dices a mi
intentas convencerte tú.

Porque si lo sigues repitiendo
al fin te parecerá verdad.

Porque si no hay alternativa,
no habrá por lo que luchar.

Porque sabes que no es cierto
y te aterra la posibilidad.

Porque es más fácil no arriesgar
que volverlo a intentar.

Seguiremos buscando una luna
que ya sabemos dónde está.

Bucle

Necesito un bisturí
y precisión de cirujano,
para extirparte de mi
sin causarme más daños.

Lo intento pero fracaso,
y vivo pensando mil formas
de desandar lo andado.
Me sigo saltando tus normas...

No puedo aceptarlo,
mi corazón se rebela,
no lo da por acabado
y sumo otra vuelta de tuerca.

Cuando casi me convences
de poner punto y final,
rechinan mis engranajes
y regreso a la espiral.

Que me juzguen otros jueces.

Abracadabra

Ya he estado aquí.
Mi varita no funciona.
Olvidé las palabras mágicas.
Ya no abro los candados.

Quererte es un truco de magia,
persigo un espejismo,
suspendo en escapismo,
me ahogo en la tina.

Ahora lo ves, ahora no lo ves,
como un ilusionista,
el público boquiabierto
y tu misterio a buen recaudo.

Mi corazón en tu chistera,
la de las cartas marcadas,
la de los dados trucados,
la del tiempo finito,
los días contados,
la oscura Avenida,
el "mejor no intentarlo",
la luz y las sombras...

Vuelvo a barajar.

No res

Tot girava i em vas agafar la mà.
Em vas agafar la mà i tot girava.
I estava bé i era el seu lloc.
I por.
I amor.
I error, tot era erroni i meravellòs.
Dos que es busquen i no es troben.
Xoquen.
Perduts en la boira, rient.
___________________________________

Y ahora, ¿qué?

El tiempo es un misterio
que cada cual desvela a su modo.

Voy con tanto tiento
que no soy yo apenas,
guardándome las ganas,
sintiéndome tan tonta...

Daltabaix

21.04.13

Silenci sorollós.

Trona i tremolo.

Parèntesi, obert.

Tot es mou i tot és quiet.

Batego per dins. Contrast.

El món comença i s'acaba aquí

i tot seguirà igual,

però serà diferent.

No passa res mentre tot passa.

S'esgola el temps,

es manté la llunyania,

estem més a prop que mai.

Parets invisibles.

Ens estrenyem sense tocar-nos.

____________

Tan cerca que quema.

Tan lejos que duele.

Complicando lo imposible.

Confirmando mis sospechas.

Sueño y pesadilla y sigo soñando.

Feliz y quebrada y vale la pena.

Abril

Sempre espero la primavera
perquè sempre em surt el sol.

Any complicat,
mes complicat,
fum i boira, enguany.

No sé ben bé què vull,
de vegades no m'entenc
i em sorprenc de l'inrevés.

El què desitjava ahir
s'allunya avui
i tornarà demà.

Em capfico en l'impossible,
em tanco a la llum
i abril segueix endavant.

Cops i faltes vénen i van,
reboto i em torno a alçar,
parant, orgullosa, l'altra galta.

Esperant que arribi maig.

Matissos

I

Llums i ombres,
no existeix la perfecció.

Un cop inesperat, un somriure.
Tendresa als ulls mal amagada.

Pujo i baixo, en blanc i negre,
ondulant entre les teves formes.

Què més hi ha al darrera?
I a dins? Què hi tindrà a dins?


II

Una cançó que no fa per ell,
un misteri dolç i suau,
entaforat en un cau de merda,
del que no sap sortir-ne
i s'hi acomoda.

I jo burxo inútilment.
I jo no em rendeixo.
I jo torno a provar i em perdo.
I repeteixo...

I el vull fer riure.
I el vull fer sentir.
I el vull.

Escondida

Aquí que nadie me ve
no tengo que actuar, sola.

Ni tragarme las lágrimas
ni poner buena cara
ni controlar mi talante
ni dar los buenos días
ni aparentar que estoy bien
ni sonreir a pesar de la hiel
ni decir que no me pasa nada
ni fingir que lo acepto,
              que me compensa,
              que lo comprendo,
              que nada ha cambiado...

Ni ocultar que daría marcha atrás,
que lo borraría todo,
que preferiría no haber coincidido,
que lo malo me duele
pero lo bueno aún más...

Trayecto

Con mil palos en mis ruedas
y piedras en mi camino.

Abrazando la adversidad,
tolerando la decepción.

Aliada del desencanto,
perdiendo el paracaídas.

Volviendo a tropezar, terca,
como me caracteriza.

Mejor cuanto más difícil,
me gustan los problemas.

Negro dentro, vasto fuera.
Oscura calidez, aridez ignota.

El final, que empiece ya el final...

Anhel

Si pogués ser ja avui...
Esclafada per la llosa,
nus a l'estòmac,
ganes de rendir-me,
un túnel que no s'acaba mai.

La mà invisible que m'ofega les entranyes,
l'amor que frisa per sortir de la presó.
Carícies que es perden,
besades eternes, surant.

Parèntesi

Abracem-nos i parem el temps.
Quiets, sentint els cossos.
Reconeixent les formes.
La teva escalfor es barreja amb la meva.
I els batecs, inquiets.
Enfonso la cara a la corba del teu coll,
els llavis entreoberts, t'acaricien.
Aspiro la teva olor,
t'escolto respirar.

Al voltant, res no s'atura.

Luz

Brilla más que ninguna, mi Luna.
Perfecta y radiante, ilumina mis sombras.

Ríen sus ojos y promete su boca,
parando mi tiempo.

Franca y directa, natural, sorprendente...
partiéndome en dos.

Como arena fina que se escapa entre mis dedos,
la voy perdiendo un poco más a cada rato,
según el sol la va alejando
y nuestra distancia creciendo.

Alternativa

I

Socors! He trobat la solució!
Salva'm o m'escaparé!
Rescata'm perquè ja veig la sortida,
i pitjor serà el remei...

He aconseguit oblidar-te uns minuts,
abocant-me al costat fosc,
i allà lluny hi havia llum,
o boira o espills o... fum.


II

Bienvenida la sima después de esta cima,
pues detrás de ella otra punta vendrá.
Y subiendo y bajando me voy olvidando
de quererte, de hablarte y hasta de recordar.

Disfuncional

Si no ho faig jo, ningú ho farà.
Sóc el principi i la fi del problema.

No és complicat, però és difícil.
I estava clar del primer dia.
La porta, la sala, la cuina i el llit,
tan al fons que no trobes la sortida.

Ara el riu s'eixampla tant que em perdo.
No hi vull estar dins ni fora.
Voldria obrir un parèntesi i viure-hi,
aliena a aquest món per al què no serveixo.

Una peça que no encaixa,
sempre en contradirecció,
vull ser jo sense que em dolgui,
i no pensar "m'he equivocat",
que l'amor no em faci falta.
Eterna meva contradicció.

Precs i preguntes

Mou el cul i no t'ho pensis:
cap dia serà millor que avui.

Aixeca't i vés, que encara hi és.
Quants sols creus que pots trobar?
D'iguals, de semblants...
Quantes llunes més vols esperar?

Ho saps dins teu, ho sents,
això no és pas fugisser.
Trenta i menguant, sembla mentida.
Com més va, més et crida.

No cal patir pel final que no és a vista,
car gaudir del camí és part del plaer.
I si arriba el que no vols i el mal s'acosta,
guarda al cor il·lusió, llum i deler...

Ja tens totes les respostes.

Intoxicada

Miente la calma,
que anuncia tormenta.
Pura fachada,
me estoy quitando.

Lejos mis promesas
de evitarme daños.
Síndrome de abstinencia,
lo estoy dejando.

¿Cómo lleno el vacío?
¿Con otros besos, con otras manos?
Pura fachada,
me estoy quitando.

¿Por qué me hace falta
si no lo he tenido?
Síndrome de abstinencia,
lo estoy dejando.

Otros me buscan
si no los ahuyento.
Pura fachada,
me estoy quitando.

Me pueden las ganas
de estar a tu lado.
Síndrome de abstinencia,
lo estoy dejando.

Indivisible

Jo sóc la que sempre està, massa i tot.
Jo sóc la que crides i va.
Jo sóc la que cau i s'aixeca.
Jo sóc la que et dóna la mà.
Jo sóc la força silenciosa.
Jo sóc la ferida que mossega.
Jo sóc el mur on recolzar-te.
Jo sóc la flama amagada.
Jo sóc la que es perd i es retroba.
Jo sóc la impaciència efervescent.
Jo sóc la que perdura, fidel.
Jo sóc la que es queda quan els altres marxen.
Jo sóc l'amor imprudent.
Jo sóc la que pensa i repensa massa.
Jo sóc la que s'entrega.
Jo sóc la impulsiva irreflexiva.
Jo sóc l'emoció sobredimensionada.
Jo sóc la que si calla, reventa.
Jo sóc l'insistent, la cabuda, la perseverant.
Jo sóc la tendra i la dolça, la que embafa.
Jo sóc la calma i la fermesa.
...Sóc la tempesta d'estiu i el sol de primavera.
Un sac d'imperfeccions i també alguna virtut.
Jo.

Deler

Un botó que cau.
Un nus que es desfà, com jo.

Desembolicar-te lentament,
i embolicar-nos amb fúria.

Bogeria són les teves mans al meu cos,
sentir com la meva pell et crida.

Em prens foc,
                    pren-me l'alè,
                                       fes-me teva.

Regalo

De repente...

Intento pensar y te me cruzas.
Intento dormir y allí estás.
Intento soñar y sueño despierta.
Intento escribir y resbalo por la pendiente.
Así soy yo y siento, río, vivo...

El corazón me late distinto.

Quiero pensarte y dejar de imaginarte.
Quiero dormir a tu lado
y seguir soñando siempre.
Escribirte, describirte y caer juntos.
Y seguir siendo yo, por fin...

Contenció

Et parlo des de la lluna llunyana.
Distància que emboira la comunicació.
Obro el pit i veus la flama.
Cap sorpresa, sols confirmació.

No vull esperar res,
però puc esperar més.
Valuosa i fràgil alegria,
mal si se'm trenqués...

I això que dius té sentit,
tindré quelcom que disfunciona.
Ànima il·lògica endins,
que cap i cor revoluciona.

El que sento és el que dic,
i em fa por però no m'espanta.
Il·lusió al cap i a la fi,
l'aprofito abans no marxa.

Flama

Fantasma de foc que pren el cervell.
Cor ignífug, imprudència (in)controlada.

Et podies cremar, t'estàs cremant.
Els cossos es busquen i es troben.

S'escalfa la carn, s'encenen els sentits.
Desig pulsàtil al ventre, intens.

Estrènyer-te fort contra mi, pell amb pell.
Descobrir-te. Acariciar-te. Impregnar-me.

Arrapar-nos confonent els batecs.
Mirades que es creuen i parlen.
Començar-nos i acabar-nos sense deixar cap engruna,
per si no podem tornar.
Després sempre és massa tard.

Descens

Tu i tots els tu, amagats a la caverna.
Allà on no arriba el sol.
Un complet que s'escantella.

Esquerdes de realitat que s'esgola lentament.
Mentrestant, baixo dels núvols.
Arrelo i no està tan malament.

He perdut una capseta pel camí.
Menuda i sense filigranes.
Llum es filtra per les juntes.

Com es trenca el no res?
Esborro el buit i ja no hi és.
Molt més fàcil sense por. Ni motiu.

No pots perdre el que no tens.

Llamp

Tempesta silenciosa, raig de llum.
Brilles per dins i encegues.

Un mar de lletres mudes, paraules sense veu.
Trens perduts que de sobte xoquen al no res.

Cervell lluent, l'atractiu del pensament.
Ràpid, concís, enlluernador. Genial.

Ens toquem amb idees.
Ens besem amb dialèctica.
Fem l'amor amb l'enginy.
Troballa inesperada.

Parlem

Sobren les paraules o en falten algunes?
Bla, bla, bla...

Em mires, et miro, comentem la jugada.
Bla, bla, bla...

Massa ràpid o massa lent?
Bla, bla, bla...

Una passa de més o de menys?
Bla, bla, bla...

(No) existeixen les casualitats.
Coincidència fortuïta espai-temps.
La balança en precari equilibri.

Tenim qui i sabem com.
Ni on.
Ni quan.
Encara.

Suma

I què més dóna si no dóna més?
Fins fa un parell de dies bé podies prescindir-ne.
Giravoltes. Puc. No vull.

Una equació amb moltes incògnites.
Sóc dolenta en matemàtiques.
Accelerant a cent, però a dos-cents.
Es veu millor a vista d'òliba.

Tornem-hi una mica.
                       I encara un xic més.
                                         Que no m'he marejat prou.

Escolto Fito i divago.
L'important és el present, que el futur ja ens atrapa.
Què difícil no esperar res!

Xip-xap

Poble d'aigua.
Canalets pels carrers empenyen les meves llàgrimes.

I un bocinet d'amor que s'aigualeix.
S'apaga l'espurna.

Remor de fons, companyia perfecta.
Com aquell dia, fa tant de temps.

Dins la gota a punt de caure es reflexa el teu somriure.
La resta, tota, la fa oblidar.

Esdevindrà la mirada clara.
El cor lluent.
La lluna als llavis.
L'ànima transparent.
Les mans inquietes.
La pell calenta.
El cervell despert.
Els batecs al ventre.

La resta, tota, se l'endurà la pluja.

Inútil

La batalla del no puc, si vull, no dec...

La conxorxa de la pell i el desig.
Ment i ment s'entortolliguen.

Mirades que es claven al ventre i més enllà.
La serp es remena i dissimules.
Exèrcit que desarma.
El contacte pren l'alè.

Els ulls als ulls estenen ponts que s'escurcen.
La caiguda inevitable.
Rellisques travessant la frontera.
I la guerra continua, acaba i torna a començar.

Error de càlcul

Em buidaré els ulls, perquè miren però no veuen.
Ni aprenen.

Camins equivocats.
Sempre trio el pitjor que puc triar.

(Què esperes recollir sembrant merda?
                   L'immensa porqueria que escups, així et retorni en negatiu.
                                                                                      Inversament proporcional.)

Gat i gos, sol i lluna.
De totes les pors, només me'n queda una.

Boomerang

Ens allunyen les paraules, però és l'unic que ens pot apropar.
Separats per un pont trencadís, frases inintel·ligibles.
De res serveix cridar.
Fred.
Tot això és tan fred que la calor que compartirem es desdibuixa.
Com més va, més irreal.
Algun cop va ser?
Potser imaginat...
Esperant un eco que no torna.

Ofec

Llampec que secciona la carn.
Quan te n'adones, ja el tens clavat.
I deixar-lo fa mal.
I treure'l et destrossa.
L'alba ho empitjora.
Si no ets ràpid, et corca.
El silenci creix. Agonia.
L'estòmac es regira.
Vols dir sí. Saps que és no.
Mai la lluita és fàcil.

Mentrestant, avança la gangrena.

Miratge

Se m'escapen les paraules i es barregen amb les teves.
Pensaments superposats, necessiten estimar-se.

Fugen les lletres, s'ofeguen les mans.
La tristor empeny les parpelles.
El cap al cor, el cor a la pell.

No puc més, però torno a començar.
Re-volto el teu món, en paral·lel.
Farta car agraïda.

Som amants telepàtics.

Aquí

Sembla que no pugui ser.
La fi de la malastrugança.

Darrera s'amaga el vell gris,
oposant inútil resistència.

El meu cos obert a la llum,
meravellosa esquerda de la meva circumstància.

Com foc intermitent embolcallat sota la pell,
plena et sento a la distància.

Escalfor

La remor per dins, coberta per una plàcida disfressa veritable.
No t'enganyis o se't menja.
T'envolta i no pots pensar.
Ets lliure i esclava, plena de goig.

Punxades a les mans.
Presència càlida.
Engranatge perfecte.
S'estén endins el pensament.

El temps en contra.
La gent en contra.
El món en contra.
El dubte... fuig.

Bec de la teva copa.

Contrast

Un camí amb espines.

M'arrossego.

M'assalten dreceres i les prenc de vegades, per acabar al mateix lloc.

Negra i fosca, espessa, la nit del meu cor em destrossa.

I no m'aturo pas.

De sobte, tot canvia.

Una llum massa brillant que m'aclapara.

Astorada.

Tanco els ulls però em travessa, em poseeix i m'il·lumina en la distància.

Veig sense mirar.

I toco amb l'ànima.

És tan fàcil...

Un jardí d'interrogants.

Qui perd?

I

Em trenco els punys, però el cervell encara guanya i m'esvaeix l'espenta.
Els murs es fan més ferms, fortalesa invisible i cruel de la teva indiferència.
Mil camins oberts, mil intransitables.
Impotència.


II

No eren verdes, que eren ben madures.
Massa i tot, que de dolces es corcaven i els cucs hi feien festa i s'embafaven.
No eren verdes, ara es podriran enmig del que no van gosar ser.
Supurant inoperància.

Ecopràctic: Sabó de rentadora econòmic

Bé, oblidem les penes i fem coses de profit. Us vull explicar com faig el sabó per a la rentadora, però que no s'enterin les multinacionals que em tanquen el bloc!

Necessitem 3 litres d'aigua, una olla mitjaneta per posar-la a bullir i sabó de pastilla tipus Marsella, o el Lagarto de tota la vida o sabó cassolà (pregunteu a l'àvia!). Atenció, amb sabó de coco no surt bé. Amb sabó de glicerina tampoc. Jo faig servir el de la foto que us passo a continuació, el paquet de mig quilo surt per uns 1,30€ i en treure'm entre 12 i 15 litres de sabó per a la rentadora, així que val la pena, no?

Si us hi fixeu, es llegeix la marca i sabreu on trobar-lo, jo no us ho diré... (en públic, jaja!). És molt pràctic perquè ja va en porcions de 100gr, però si no el trobeu doncs agafeu la mateixa quantitat del vostre sabó. Poseu 3 litres d'aigua al foc fins que comenci a bullir i mentrestant ralleu la porció de sabó amb el rallador de formatge mateix. No cal que quedi molt fi, a mi em queda així:

 

I si l'aigua ja està bullint, hi tireu el sabó i a remenar amb una cullera fins que es desfaci. Al principi sembla que els grumolls no desapareixeran...

 

...però no trigaran a fer-ho. Quan estigui tot desfet ho deixem bullir un parell de minutets i apaguem el foc. Ens quedarà com una sopa aigualida que no sembla que tingui gaire poder netejador...

 

Ara ho hem de deixar refredar, però amb compte: quan estigui templat, que encara serà molt líquid, ho passem a la marraixa on l'anem a conservar. Quan es refredi del tot solidificarà. Per a què ens quedi consistència de sabó líquid hem de sacsejar la marraixa abans que solidifiqui del tot i també cada vegada abans de fer-lo servir. Una vegada me'n vaig descuidar i se'm va quedar tot quallat dins la marraixa, d'una peça. Ho vaig arreglar posant la marraixa al sol i sacsejant-la quan es va començar a fer líquid.

La mesura per una rentadora és una tasseta de cafè, més o menys la quantitat que es posa del sabó comercial. A mi em surt bé tota la roba,blanca i de color i amb un menut de 4 anys us asseguro que la roba entra bruta... Aquest sabó és pràcticament inodor, així que si voleu que la roba faci oloreta a alguna cosa, li afegiu suavitzant a la rentadora com de costum i llestos. Au, a estalviar!

Fons

Incògnita o no voler saber.
La fi seria un bon principi.
La passa del res al no res i ja no pots baixar més.

Sóc el malson dels matemàtics.
Erràtica, il·lògica. Programada en un llenguatge diferent. Incomprensible. Terrenal i llunàtica alhora.
Com més l'encerto, més m'equivoco.

Quan més tranquil·la estic, el quadre de l'aparador quotidià em fereix i sagno. I una cosa tan banal m'escapça els dits, m'esquinça la pell, em trenca l'alè i m'arrabassa tota...
Em torna de cop a la irrealitat tan viscuda, a la meva realitat intangible encara i per sempre.

Passa una altra bicicleta.

Temps mort

Ja no em batega el teu cor.

De vegades em sembla sentir-lo, fins que me n'adono que és només el meu, bategant pels dos. Sol.

Avui ja ha passat, i com si res.
Una altra lluna plena i la propera que vindrà.
Els cotxes roden.
Bufa el vent.
El cos se'm desperta malgrat tot.
Les coses passen simplement.

On ets tu? Tot segueix endavant, aliè.

Però quan m'escolto dins, el teu cor no em batega.

D'acord.

Molt bé. Així serà.
Com el dia envers la lluna.

Tanca't quan t'ofeguis i...
                                     Calla't els crits.
                                            Empassa't les llàgrimes.
                                                   Despulla't de fred.
                                                         Talla't les mans.
                                                               Arrenca't els ulls.
                                                                     Escup els petons.

Amaga't quan em necessitis.
Insulta'm quan m'estimis.
Crema't quan em desitgis.
Allunya't quan em vulguis.

Allunya't.
Allunya't!

Molt bé. Així serà.
Com el sol envers la nit.

Cuinòmana: Cóc de xocolata amb nocturnitat

M'agrada cuinar. Només a la nit ho puc fer amb tranquilitat i normalment estic massa cansada... Però tinc al menut amb febre i tampoc tinc son, així que he fet un cóc de xocolata senzillet per demà posar-li un somriure als llavis quan es desperti.

No us vaig a avorrir amb fotos del pas a pas, que de blocs de cuina n'hi ha molts i millors que el què jo us pugui dir, però us deixo una foto de família:

Si, està desenfocada. És que era tard. Tampoc sóc fotògrafa, ho confesso...

Tenim tres tassetes de farina, una de sucre, mitja d'oli d'oliva de la terra, 4 ous, 1 iogurt, pell de llimona ratllada, xocolata fondant a trossos (al gust) i un sobre de llevat.

Si ho barrejes tot ha de quedar més o menys una cosa així (depèn de les manetes de cadascú):

En aquest punt m'he adonat de dues coses: una, que no havia encés el forn. Dues, que no tenia paper d'enfornar. Per sort, he pogut rescatar el del pa que havia fet ahir...

I no res, al motlle i al forn una mitja horeta, encara que això va com va i a mi per poc se'm crema escoltant Pepet i Marieta. Aquest és el resultat:

Me'n vaig a fer-li petonets al meu fill i a no dormir.

Emboirat

Et veig de lluny. Em desdibuixo darrera les fronteres de paper.

A l'altra banda de la reixa dels retrets, entre la boira del desencís.
Tu i la teva ombra de llum.

Perdut, perquè l'única sortida és perdre's.
Sol, perquè no es pot fugir per dos camins alhora.

Si només pogués mirar-te als ulls sense la por i les ganes d'endinsar-m'hi per sempre...
I deixar-te anar. I seguir respirant.

Avui...demà.

Avui se'm torna a trencar i sembla inabastable.
De nou.
A poc a poc ho recompondré i demà serà demà.

Però ara fa mal. Cada miqueta pessiga. Cou.
I el desig m'estreny el cor i l'ofega.

El cervell en línia recta, crida.

Jo, aliena.
              Anhelant, suplicant...
                                              Que sigui ja demà.

Laberint

Caminava despistada, però confiada.
Despullada i contundent.
Combativa i transparent en la meva inseguretat.
Ignorància inconscient!

Em vas donar la mà i vas oblidar el teu camí.

Tu, un mapa obsolet.
Jo, una brúixola imantada.

Els obstacles, tots.
                       Totes les possibilitats.

De tan perduts, ens vam trobar.
Un laberint amb massa sortides.

Sota els dits

Sembla borrissol i acompanya.
Sembla l'oli que regalima i s'estén.
Tan a prop, que farà mal la mancança.
De lluny és com un còdol, lluent i perfecte.
L'aigua el banya.
Gairebé puc oblidar-me de la dolçor.

Comprensió i conseqüència

No fou un dia qualsevol, però dissimulava.
Ho va continuar fent durant un temps, fins que la realitat va colpejar, brillant.
Va ser quan es van esvair els dubtes i es va equilibrar la balança, car ja no hi havia res a decidir ni analitzar.
No estava a la seva mà.
Mai ho havia estat, de fet, malgrat les hores mortes ballant amb les possibilitats. En el fons ho sabia, tot i jugar a que ho dominava...
I després, respira alleugerida.
Més després, l'espurna treu el nas i es vesteix de flama.
Encara fa por, però escalfa.

Inversemblant

Amb el somriure als ulls, que la boca tanca l'alè fugisser de la joia continguda.
Amb els batecs escapant-se per les mans a tremolons.

I l'emoció a l'estòmac.
I les llàgrimes, endins.

Tocar esperant no trobar.
L'abraçada imaginada.
El bes incrèdul.

Realitat inversemblant.

Foscor

La foscor empeny els ulls, com una esfera negra plena a vessar de tots els sentiments negatius: odi, ràbia, rancúnia, venjança...
Es contrauen i es remenen, es retorcen i palpiten.

I si...

Per què no t'aixeques?
Saps del cert que les cames ja et sostenen, que fa temps que s'acabà la convalescència.
I si poses peu a terra i no tremoles?
I si les passes primerenques no són incertes?
I si darrera d'una en va una altra i una altra i una més, i el ressò de la seva fermesa ofega totes les pors?
El camí és obrir els ulls i mirar.

30.12.12

Clavà la mirada als ulls d'ella i s'atansà als seus llavis, incapaç de resistir per més temps el desig del primer bes.
Ella l'aturà suaument, les boques gairebé fregant-se.
- Espera un instant, perquè el primer només és un, per assaborir la intensitat d'aquestes ganes boges de besar-nos.
Els ulls en els ulls.
L'abraç més estret.
Tremolen.
I es fonen els llavis, les llengües, els alès...

29.12.12

Esmaperduda, explota: cor esquinçat.
Arreu, bocinets d'amor.

Perquè si

Perquè tornar és retornar, com llegir és rellegir.